A la classe de 1r E d’Educació Primària hi ha na Berta, una nina molt alegre i simpàtica amb discapacitat visual. Hem volgut que els seus companys i companyes es posin a la seva pell per entendre i apropar-se més a la seva realitat.
Per dur a terme l’activitat vàrem tenir la gran sort de comptar amb na Pilar González (educadora de la ONCE) a més de tot l’equip docent.
Junts vàrem preparar una dinàmica de sensibilització al pavelló amb activitats a diferents racons. En primer lloc sense cap implement que dificultes la visibilitat de cap d’ells, els alumnes varen adonar-se que era molt fàcil. Posteriorment, amb un mocador vermell, amb aquest, ja costava veure amb claredat i ja no els hi va parèixer tan senzill. Finalment es van fer les diferents estacions amb antifaços totalment opacs denotant l’elevada complexitat de realitzar qualsevol dels desafiaments.
Per acabar de concloure la sessió, es va fer una reflexió conjunta: Per què hem fet aquesta activitat? Com us heu sentit? Què ha passat? En acabar, vàrem acompanyar la dinàmica amb una sessió de Hara a l’aula i allà els alumnes van poder continuar exposant les seves sensacions i experiències.
Fruit de totes les dinàmiques hem pogut experimentar i empatitzar amb la realitat de la nostra alumna i companya, en són exemples frases com:
«M’he sentit sol»
«He sentit la responsabilitat cuando era el guia dels meus companys»
«He sentit por perquè no veia res»
«M’he sentit important»
Aquest és un dels exemples de per què eduquem per a que els nostres alumnes siguin conscients de la realitat a les nostres aules, a la seva vida i en definitiva a la nostra societat. Ser persones integrades i integradores, tolerants i conscients, persones de present i futur.
Aquí teniu algunes fotografies de les dinàmiques realitzades:
